L’Arxiu Municipal de Santa Maria d’Oló ha finalitzat el tractament del fons de l’antiga empresa HEMALOSA

A finals de l’any 2018 es va recuperar de l’antic edifici de l’ajuntament el fons de l’empresa HEMALOSA que es va ingressar a l’Arxiu Muncipal de Santa Maria d’Oló [3], que forma part del Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de l’Oficina de Patrimoni Cultural [4] de la Diputació de Barcelona.  i aquestes darreres setmanes se n’ha acabat l’organització i inventari.

Herederos de Manuel López S.A. (HEMALOSA) és el nom que va adoptar, en morir el seu fundador, la fàbrica tèxtil creada el 1924 a Oló per Manuel López Antolí. Aquest havia nascut a Carme (Barcelona), el 19 d’agost de 1889, fill d’un mestre d’escola i estava casat amb Eulàlia Roger Gallés, de Castellterçol. La fàbrica va esdevenir aviat la font principal d’ocupació al municipi on el 1936 hi treballaven ja 166 persones. En morir el fundador a Barcelona el 21 de febrer de 1940 sense fills l’empresa va passar al matrimoni format per la seva neboda Carme Vidal López (Barcelona 24 març 1915- 22 febrer 2007)  i el seu cunyat Joan Maria Roger Gallés (Castellterçol 13 abril 1912- Barcelona 21 febrer 1982), que arribaria a ser procurador a Corts (1971-1977),  i tinent d’alcalde de Barcelona. Aquests ja residien a Oló el 1935 quan el fundador ja havia quedat vidu i hi consten fins l’any 1940. La família va actuar a Oló com si es tractés d’una colònia fabril construint pisos per als treballadors, un centre recreatiu i finançant la construcció de l’església nova del poble entre d’altres coses.

A banda de la fàbrica d’Oló, a més, Manuel López i els seus hereus van acabar tenint també diverses fàbriques a Valladolid. La principal fou Textil Castilla S. A. (TECASA), que el 1961 absorbir Textil Pisuerga S.A (TEPISA) i Hilanderia Moderna S.A. (HILMOSA), i que junt amb Industrial de Fibras Aplicadas (IFASA) acaba sent absorbida el 1969 per HEMALOSA.

El fundador, Manuel López, té un carrer dedicat a Valladolid i una avinguda a Oló, on també hi ha un carrer dedicat a la seva successora Carme Vidal López.

L’empresa tenia seu a Barcelona i a Madrid, i el 1978 i dins el context de crisi del tèxtil l’empresa va fer suspensió de pagaments, si bé la fàbrica d’Oló va seguir funcionant fins a mitjans dels anys 1990. Actualment l’antiga fàbrica creada el 1924 és un Espai Polivalent amb un Ecomuseu amb informació sobre la història del poble d'Oló, una exposició dedicada al tèxtil i el seu pes històric a Oló amb dos telers antics restaurats, informació turística sobre el poble i la comarca i també informació sobre els altres llocs que formen part de l'Ecomuseu del Moianès

 En la fase final d’existència del grup industrial la documentació de tot el grup va acabar recollint-se a Oló sense cap organització arxivística i per tant el fons documental ara tractat és un fons notablement complex. Amb un total de 6 metres, la seva cronologia va de 1932 fins 1995 i inclou tant documentació referent a la fàbrica d’Oló com també una part molt rellevant de documentació referent a les fàbriques de Valladolid i també la documentació de gestió de tot el grup industrial. Inclou documentació referent a la gestió patrimonial (terrenys, fàbriques, infraestructures, maquinària), gestió productiva, laboral, i tota la complexa gestió financera i creditícia sobretot pel període final.