Jutjat de Pau de Santa Maria de Besora

1- ÀREA D'IDENTIFICACIÓ

1.1. Codi de referència

08253.201.00.00.00.00.

1.2. Nivell de descripció

Fons

1.3. Títol

Jutjat de Pau de Santa Maria de Besora

1.4.1. Data inici

1849

1.4.2. Data final

1983

1.4.3. Comentari a data

-

1.5. Resum de tipus de volums i suports

1,38 m.

66 unitats de descripció

Paper

2- ÀREA DE CONTEXT

2.1. Nom del productor

Jutjat de Pau de Santa Maria de Besora

2.2. Història del productor

El Reial Decret de 26 de setembre de 1835, estableix que els alcaldes i els tinents d’alcalde han d’exercir l’ofici de jutges de pau o de conciliadors. El Reial Decret del 22 d’octubre de 1855  crea i organitza els jutjats de pau i  disposa que hi hagin jutges de pau i suplents a tots els municipis amb ajuntament. Amb la Llei del Registre Civil del 1870, aquesta matèria passava a ser competència d’aquests òrgans judicials.

Segons la llei orgànica 6/1985 hi ha d’haver un jutjat de pau en les poblacions on no hi ha jutjat de primera instància. Aquest organisme té funcions bàsiques en diversos processos especificats per la Llei, tant en matèria civils (en qüestions de poca importància o de poca quantitat) com  en matèria penals (en afers menors o faltes com per exemple, les amenaces lleus, del deslluïment de béns immobles de domini públic o de la pertorbació lleu de l’ordre públic) , i en la gestió del Registre Civil.

En un principi els jutges de pau eren elegits pels regents de les audiències, i juraven el càrrec davant l’Ajuntament. Actualment,  el  jutge de pau és elegit pel Ple de l’Ajuntament, i nomenat pel Govern del Tribunal Suprem de Justícia. Aquesta figura no requereix una formació específica en dret.

2.3. Història arxivística

La documentació del fons del Jutjat de Pau ha estat guardada conjuntament amb el fons municipal a les dependències de l’ajuntament, sense una separació clara entre els dos fons, exceptuant els llibres del registre Civil que s’han conservat a les oficines del Jutjat.

No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona el 2005 on es va identificar i separar la documentació del fons del jutjat de pau del fons municipal. Posteriorment, un cop incorporat l’ajuntament al Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals (Diputació de Barcelona), s’ha portat a terme la descripció del fons.

2.4. Dades d'ingrés

No hi ha dades d’ingrés clares ja que la documentació dels fons es trobava barrejada amb la documentació del fons de l’ajuntament. La documentació més recent està custodiada pel mateix  Jutjat de Pau a la seu de l’ajuntament.

3- ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA

3.1. Abast i contingut

El fons està format pel conjunt de documents, de qualsevol tipologia o suport, produït orgànicament i/o reunit i utilitzat pel Jutjat de Pau en l'exercici de les seves activitats i funcions.

El fons té les següents seccions: matèria civil. matèria penal, matèria governativa, administració interna, i Registre Civil.

3.2. Avaluació, tria i eliminació

Tots els documents del fons són de titularitat pública i, per tant, estan sotmesos a al normativa d'avaluació, sobre la base de la qual se'n determina la conservació, per raó del valor cultural, informatiu o jurídic, o bé l’eliminació.

3.3. Increments

No està definit  ni el procediment ni el calendari de transferència des del Jutjat de Pau al Servei d’Arxiu Municipal.

3.4. Sistema d'organització

El fons està organitzat segons el quadre de classificació [3]  publicat pel Servei d’arxius al 1999 i desenvolupat  per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

4- ÀREA DE CONDICIONS D'ACCÉS i ÚS

4.1. Condicions d'accés

La documentació és de lliure accés, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent

4.2. Condicions de reproducció

La documentació és reproduïble sempre i quan el seu estat de conservació així ho permeti, i segons els procediments organitzativament establerts. No és poden reproduir  les sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent

4.5. Instruments de descripció

Per al fons transferit a l’arxiu i automatitzat amb el programa GIAM:

• quadre de classificació [4]
• inventari-catàleg [5]

5- DOCUMENTACIÓ RELACIONADA

5.1. Documentació relacionada

Aquest fons està relacionat amb la documentació municipal ja que ajuda a  contextualitzar l’acció del Jutjat de Pau. Durant la primera meitat del segle XIX existeix una certa coincidència entre les figures del jutge municipal i l’alcalde i les seves respectives funcions, el que comporta certa confusió entre la documentació que genera el jutge i l’alcalde.

Especial relació hi ha entre la documentació del padró d’habitants i el registre civil, ja que aquest últim ha de facilitar informació dels naixements i de les defuncions succeïdes al municipi per tal de reflectir-les en el padró municipal d’habitants.

6- ÀREA DE NOTES

6.1. Notes

7- ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ

7.1. Autoria i dates

Autoria: Rafel Ginebra i Molins

7.1.2. Data de descripció

Data última revisió: 2015/04/23

7.3.1. Regles i convencions

SERVEI D’ARXIUS. GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Cultura. Norma per a l’elaboració del quadre  de classificació dels fons dels jutjats municipals, de pau, comarcals i de districte. Barcelona, 1999.

Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxiu i Associació d’Arxivers de Catalunya, Barcelona;  2006.