Les Escoles de Gurb

1- ÀREA D'IDENTIFICACIÓ

 

1.1. Codi de referència

08100.202.00.00.00.00.

1.2. Nivell de descripció

Fons

1.3. Títol

Escoles de Gurb

1.4.1. Data inici

1980

1.4.2. Data final

1999

1.4.3. Comentari a data

-

1.5. Resum de tipus de volums i suports

19 unitats de descripció

2,20 m.

Paper

2- ÀREA DE CONTEXT

 

2.1. Nom del productor

Escoles de Gurb

2.2. Història del productor

Les Escoles de Gurb van tenir un local estable després de la compra de l’Hostal de la Casa de Baix –dit també El Beato- l’any 1905. L’ensenyament públic s’havia anat estructurant i el Govern començava a prestar-hi un cert interès: els inspectors feien visites periòdiques a les escoles; es podien sol·licitar subvencions; i els ajuntaments dedicaven una part de les despeses a la instrucció. De tota manera, la situació a les escoles rurals encara era molt precària. A Gurb, l’assistència dels alumnes era baixa. Al 1909, en una reunió de la Junta Local d’Ensenyament amb l’inspector, es va arribar a la conclusió que l’única solució definitiva per millorar l’assistència dels nens i nenes era la construcció d’una escola mixta a cada parròquia. Els locals del Beato havien millorat les condicions escolars, però presentaven força deficiències: eren petits, mal il·luminats, de parets poc llises i amb proveïment d’aigua escàs i poc sanejat d’un pou sense bomba d’extracció. La decadència de la casa de El Beato era força aparatosa i per fi l’any 1923 l’Ajuntament de Gurb va donar llum verda a la seva reforma. De fet, més que a una reforma es construí un edifici nou. La forta empenta per la millora de la infrastructura escolar del municipi va continuar durant tota una dècada amb la construcció d’una escola per a cadascuna de les tres parròquies restants.  El 1927 la de Granollers de la Plana. El 1931 a Sant Julià Sassorba. El 1932 a Vespella. Després de la guerra civil (1936-1939)  la davallada de la matriculació d’alumnes a les escoles de Gurb s’accentua, i es torna preocupant en els darrers anys de la dècada dels seixanta i primers de la dels setanta, sobretot a les petites unitats mixtes de les parròquies, que continuaven patint, a més, el canvi continuat de les mestres.

El 1972 es va suprimir l’escola de Vespella per manca d’alumnes. També el centre de Sant Julià es quedà aquest any sense estudiants. L’escola de Granollers fou clausurada definitivament el 1979. Quedaven les escoles de Gurb, on des de 1973 es tornà a implantar la coeducació. Però la disminució de la matrícula era alarmant, per dessota dels trenta i fins i tot dels vint alumnes. El curs de 1982 la situació era desesperada. A l’escola pública de Gurb només hi havia sis matriculats. Però en aquell moment va arribar la solució, fusionant l’escola particular que funcionava al municipi amb el col·legi públic, amb la qual cosa el nombre d’alumnes remuntà fins a la cinquantena. Al llarg dels anys vuitanta el centre es consolidà. L’any 2003 es va construir un nou edifici escolar, que o n s’imparteix actualment l’ensenyament de primària.

2.3. Història arxivística

La documentació del fons va ser transferida a l’Ajuntament en el moment des de les Escoles de Gurb. Integra part de la documentació de les escoles rurals, especialment de Sant Julià Sassorba, i part de la documentació d’alumnes de les ara anomenades Escoles Velles, que són les que es van inaugurar a Gurb l’any 1923.

2.4. Dades d'ingrés

El fons és conservat a l'ajuntament

3- ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA

 

3.1. Abast i contingut

El fons està format per la documentació generada per les Escoles de Gurb en l’exercici de les seves funcions. Conté des d’expedients d’ex-alumnes a exàmens, material pedagògic, documentació administrativa i documentació comptable.

3.2. Avaluació, tria i eliminació

No està prevista.

3.3. Increments

Pot ingressar nova documentació del centre.

3.4. Sistema d'organització

El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

4- ÀREA DE CONDICIONS D'ACCÉS i ÚS

 

4.1. Condicions d'accés

La documentació és de lliure accés, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent

4.2. Condicions de reproducció

La documentació és reproduïble sempre i quan el seu estat de conservació així ho permeti, i segons els procediments organitzativament establerts. No és poden reproduir  les sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent

4.5. Instruments de descripció

Per al fons descrit i automatitzat amb el programa GIAM:

5- DOCUMENTACIÓ RELACIONADA

 

5.1. Documentació relacionada

Les sèries d’ensenyament del fons municipal 

6- ÀREA DE NOTES

 

6.1. Notes

 

7- ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ

 

7.1. Autoria i dates

Data de creació: 2016/11/21

Autoria: Jordi Vilamala Salvans

7.1.2. Data de descripció

2016/11/21

7.3.1. Regles i convencions

Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxiu i Associació d’Arxivers de Catalunya, Barcelona;  2006.