Comunitat de la Xarxa d'Arxius Municipals

El passat mes d’octubre de 2025, l’Ajuntament d’Avinyó va adquirir la masia de Cal Verdaguer, un immoble situat davant l’església de Sant Joan d’Avinyó. Els orígens de l’edifici possiblement siguin medievals, amb dues importants ampliacions els segles XVII i XVIII, quan va adquirir la seva configuració actual.

El contracte d’adquisició per compravenda de l’immoble també afectava tots els béns mobles i demés contingut que la casa pairal tenia dipositats en el seu interior, la qual cosa incloïa el fons documental patrimonial i familiar de la nissaga de propietaris.

Els pagesos de Cal Verdaguer van esdevenir els grans terratinents del municipi i dels més grans de la zona, fins al punt que es creu que, en l’època de major esplendor de la casa pairal, es podia anar des d’Avinyó fins a Moià sense deixar de trepitjar terres de la seva propietat. Hi ha una dita a Avinyó que diu: L’alcalde de cal Verdaguer i l’Espona de Saderra diuen al rei on volen la guerra.

La nissaga dels Verdaguer va finalitzar el 1814 quan la pubilla Anna Verdaguer i d’Armenteras i Clapers es va casar amb Pau de Barnola i d’Espona, l’hereu d’una important família de terratinents de la Plana de Vic. En aquests anys, Cal Verdaguer comptava amb 155 parcers que conreaven les 270 hectàrees que eren propietat de la masia.

Durant gran part del segle XIX, les terres propietat de Cal Verdaguer van estar dedicades quasi exclusivament al cultiu de la vinya i a la producció de vi, amb la capacitat d’emmagatzemar 13 tines i 46 botes (quasi 142.000 litres de vi). En canvi, l’arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX i la industrialització i l’èxode rural del segle XX van provocar el declivi de Cal Verdaguer fins que la casa va quedar pràcticament abandonada entre les dècades de 1950 i 1970.

El fons documental de Cal Verdaguer, que ha estat ingressat a l’Arxiu Municipal d’Avinyó, consta de contractes d’arrendament, masoveria i remença; capítols matrimonials, testaments, dietaris i inventaris i altres escriptures i títols de propietat de terres o accions en mines, fàbriques i entitats bancàries. Un fons patrimonial que ens permet reconstruir gran part de la història econòmica i social d’Avinyó des del segle XVII fins pràcticament l’actualitat.

Amb aquesta acció, l’Arxiu Municipal d’Avinyó vol continuar la tasca de recuperació, conservació i difusió del patrimoni documental del municipi a través de les donacions de fons que puguin fer els particulars, les entitats i les associacions.

L’Arxiu Municipal d’Avinyó forma part del programa de manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) des de 2005 i rep el suport d’un arxiver itinerant.