Noves eines de gestió documental per a l’e-administració des de l’OPC

El nou paradigma d’administració electrònica sorgit de les lleis 39 i 40/2015 ha obligat a l’equip d’arxivers de l’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) a redefinir el sistema de gestió documental que vam elaborar arran de la llei d’arxius 10/2001 i en el context de la Xarxa d’Arxius Municipals -amb la publicació de l’any 2007 [3]-.

Atesa la realitat actual proposem noves eines de gestió documental i partim de les següents premisses: neutralitat tecnològica, usabilitat per a tots els ajuntaments a que dóna servei l’OPC i transversalitat en el desenvolupament d’aquestes eines en col·laboració entre diferents professionals. Aquestes premisses, però, han d’anar acompanyades del treball en xarxa, model inspirador de la XAM.

Aconseguir neutralitat, usabilitat i transversalitat en la gestió documental que ens porti més enllà de la tecnologia serà més fàcil si disposem d’estàndards i normes tècniques de referència i d’instruments de consens professional. Ara més que mai, cal desenvolupar aquestes eines perquè acabin convergint en estàndards o instruments de consens.

Per això, l’OPC posa a disposició pública aquestes eines per establir sinèrgies que portin a models de consens i que, alhora, facilitin la implantació d’un únic sistema de gestió documental i arxiu en el si de l’Administració local. I ho fa amb la voluntat que es vagin perfeccionant i elaborant noves eines i procediments que han de permetre que des de l’anomenada e-administració els governs locals puguin seguir donant resposta a la creixent demanda de transparència, responsabilitat i disponibilitat de dades i serveis interoperables per part de la ciutadania.

Vegeu l’enllaç: https://www.diba.cat/web/opc/publicacions [4]

Oficina de Patrimoni Cultural