L’Arxiu Municipal de Granollers incorpora el fons documental del polític, advocat i fill de la ciutat Josep Verde i Aldea

L’Ajuntament de Granollers i els fills de l’advocat i polític Josep Verde i Aldea, que va morir el febrer de 2017, han signat el contracte de donació dels documents produïts i rebuts pel seu pare al llarg de la seva destacada trajectòria internacional en els àmbits polític i professional. L’Arxiu de Granollers incorpora així el Fons Josep Verde i Aldea, integrat per un conjunt aproximat d’un metre lineal de documents, 1.200 fotografies, 5 vídeos VHS i 40 cassets, amb un elevat valor històric i cultural.

Nascut a Granollers l’any 1928, Verde i Aldea va desenvolupar la seva tasca a favor de la unitat del socialisme, la promoció dels drets humans i l’europeisme, a més de vincular-se estretament al món cultural de la ciutat els anys 1950-1960.  El 2005 va rebre la Medalla de la Ciutat de Granollers i el 2011, la Creu de Sant Jordi.

La cronologia de la documentació donada abasta des d’inicis de 1940, amb quaderns escolars i fotografies familiars d’actes religiosos i culturals, fins a l’any 2012, tot i que el gruix pertany al període 1960-2000. Es tracta, en bona part, de fotografies d’actes polítics, retalls de premsa, articles de premsa del mateix Verde i Aldea i correspondència mantinguda amb diverses personalitats. Les cassets corresponen a entrevistes i conferències, i també hi ha documents audiovisuals.

El contracte de donació l’han formalitzat l’alcalde, Josep Mayoral, per part de l’Ajuntament, i els fills del polític, Oriol, Montserrat i Agustí Verde Parera. L’Arxiu es compromet així a conservar i custodiar la documentació, a descriure-la per fer-ne més fàcil la identificació i localització, i a difondre-la i posar-la a disposició de la consulta pública.

Donació de dos llibres d’actes del Centre Catòlic

En el mateix acte, s’ha presentat la donació de dos llibres d’actes del Centre Catòlic, amb  dates extremes 1886-1918, uns volums que havien estat conservats per Verde i Aldea i que ara la família cedeix a la ciutat. El Centre Catòlic de Granollers va ser una entitat de signe conservador i tradicionalista, fortament vinculada a l’església, amb objectius benèfics i recreatius, que es va constituir a Granollers l’any 1886. En l'acte de donació, el filòsof i autor del llibre La Unió Liberal i el Centre Catòlic, polaritzadors del teixit associatiu a Granollers (1881-1936), Mariano Fernández, va ser l'encarregat de situar el context sociocultural de l'entitat. Les actes ara donades s’han digitalitzat i es poden consultar a l’Arxiu Digital: https://arxiumunicipal.granollers.cat/ArxiuDigital/ [4]

Josep Verde i Aldea

Josep Verde i Aldea va néixer a Granollers el 1928, va viure quatre anys a França i, en acabar la Guerra Civil, va tornar a la ciutat, on va cursar el batxillerat. Llicenciat en Dret, va exercir d’advocat a Granollers. Sempre vinculat al teixit cultural local, va ser un dels fundadors de l’Associació Cultural. Va impulsar el Premi Granollers de Pintura i la creació del Centre d’Estudis, i va ser president de les joventuts d’Acció Catòlica. També, va ser conservador del Museu de Granollers en substitució d’Antoni Jonch. Els anys 50 va dirigir el Boletín de Acción Católica, després Granollers Comunidad Cristiana, a més de col·laborar amb Revista del Vallés.

L’any 1956 es va casar amb Montserrat Parera, de la farmàcia Parera de Granollers. El matrimoni va tenir quatre fills: Montserrat, Alícia, Agustí i Oriol. L’any 1969 la família es va traslladar a viure a Barcelona; allà, Verde i Aldea va seguir exercint d’advocat i de professor de Ciències Polítiques a l’Institut d’Estudis Socials de Barcelona fins al 1975. L’any 1972 va fundar el Grup Cristià de Promoció i Defensa dels Drets Humans. Durant aquesta època va entrar en contacte amb el món editorial: va traduir algunes publicacions al català, va col·laborar amb Enciclopèdia Catalana i també va assessorar legalment algunes publicacions. Va fer d’advocat defensor al Tribunal d’Ordre Públic de Madrid i es va iniciar en l’activisme polític.

A partir del 1975 comença a vincular-se a la política, primer com a membre del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament. El 1979 s’incorpora a la comissió executiva del PSC i passa a dedicar-se per complet a la política. Diputat de les Corts Generals, va formar part de la Comissió dels Vint, que va redactar l’Estatut de Catalunya. Entre 1982 i 1986 va ser vicepresident de la mesa del Congrés dels Diputats. L’any 1983, va ser vicepresident de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i va presidir-ne la delegació espanyola. També va ser president de l’Institut dels Drets Humans de Catalunya. Entre 1992 i 1999 va ocupar la vicepresidència del Parlament Europeu i de 2000 a 2006 va presidir el Consell Català del Moviment Europeu.

Autor de diverses ponències del Centre d’Estudis de Granollers i dels llibres Los derechos humanos y las comunidades europeas (1989) i Tractats i Constitucions per a Europa. 1945-2004 (2007), a més de nombrosos articles de premsa.

El 2005 va rebre la Medalla de la Ciutat de Granollers i el 2011, la Creu de Sant Jordi. Va morir a Barcelona l’1 de febrer de 2017, a l’edat de 88 anys.