El projecte Les Amazones de Copons, documentant el treball femení amb fonts arxivístiques

El passat 28 d’octubre es van penjar als carrers de Copons les fotografies i textos de la iniciativa Les Amazones de Copons [3] dedicat al treball femení a la vila en els darrers 250 anys. El projecte, portat a terme per la historiadora Àngels Solà Parera i la fotògrafa Neus Solà Cassi s’ha realitzat en el marc de la convocatòria de la residència artística InLoft d’aquesta població.

La denominació de la mostra recull el terme amb que es van conèixer les dones de Copons a partir del segle XVIII, moment de màxima activitat dels negociants i traginers coponencs, on van esdevenir les grans protagonistes de la vida local. Aquesta realitat va quedar reflectida en el reconegut diari dels viatges efectuats per Catalunya pel magistrat Francisco de Zamora [4] el 1789: “A les rodalies aquest lloc és cridat de les amazones, perquè tots els homes estan fora de la vila escampats pel Regne i Índies, i només vénen de tant en tant a casa seva. I, en efecte, quan vaig estar vaig veure molt pocs homes i moltíssimes dones”

L’Arxiu Municipal de Copons [5] forma part del Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals [6] de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona des de l'any 2006 i ha sigut un dels espais en la recerca històrica que han realitzat les investigadores per testimoniar la història d’aquest treball femení a la població. D’entre moltes sèries consultades, les que han aportat més referències han estat les relacionades amb el registre de població i la gestió tributària, que han documentat una gran variabilitat de tipologies laborals femenines, amb o sense remuneració, des de mitjans del segle XIX fins els nostres dies. En aquest sentit, el primer padró d’habitants es remunta a l’any 1842 i alguns dels padrons tributaris com el de la contribució industrial al 1865, permetent una aproximació a un extens període de la vida local on constatar l’evolució del món laboral femení. Tanmateix, com sol succeir en moltes fonts històriques, és especialment destacable el fet de que, en molts casos, aquesta activitat econòmica no apareix prou evidenciada, fent necessari un major exercici d’aprofundiment per trencar la invisibilització secular que han patit les dones en aquestes.

A més de la recerca a l’arxiu, les autores han utilitzat fonts bibliogràfiques locals i hemerogràfiques de la revista Camí Ral [7], realitzant durant el procés l’enregistrament videogràfic de 22 entrevistes a dones del terme que serviran com a font primària per descobrir la història del treball femení a Copons. El resultat de la investigació es pot visualitzar a diversos carrers de la població a partir de l’exposició de 33 fotografies de gran format acompanyades de textos introductoris per cadascun dels sis àmbits laborals en que s‘han agrupat: domèstic, industrial, agrari, serveis, educatiu i artístic. Aquests materials també estan disponibles de forma ampliada al web del projecte [8].