90 anys dels Fets d’Octubre a Granollers

Amb motiu de l’efemèride, l’Arxiu Municipal ha reunit en un apartat al web [3] la documentació relacionada amb aquest esdeveniment històric per posar-la a l’abast de tothom interessat. Són 80 pàgines de documents, enllaços a premsa, publicacions, fonts orals i imatges.

Entre els documents d’arxiu, hi ha diverses actes de la Comissió Municipal Permanent on es recull la supressió del Ple i de la mateixa Comissió Municipal Permanent i es designa un nou alcalde; l’expedient de l’acta de reposició de l’Ajuntament Popular –després de ser destituïts l’alcalde i els regidors per l’autoritat militar a resultes de la revolta anarquista-;  les pàgines del llibre de registre de detinguts del 8 al 17 d’octubre, amb els ingressos, trasllats i alliberats; i diverses cartes que fan referència a la gestió dels fets ocorreguts i on es demana informació de la conducta de diverses persones que hi van estar involucrades. 

Pel que fa a la premsa, hi ha els enllaços als articles publicats a La Gralla aquell mes d’octubre i novembre que se’n feien ressò. L’apartat inclou també una vintena de fotografies amb imatges de com va quedar l’Ajuntament després del bombardeig i set entrevistes a persones que recorden els fets, pertanyents al projecte Construcció de la memòria de la Guerra Civil a Granollers. 

Aquesta documentació es complementa amb l’enllaç a l’apartat “Estudis i publicacions” de l’Arxiu Digital, on hi ha la relació d’articles de Ponències. Revista del Centre d’Estudis i de Lauro. Revista del Museu de Granollers que fan referència als Fets d’Octubre, junt amb altres publicacions de ciutat que també en parlen.

Una revolta llibertària

El 6 d’octubre de l’any 1934 la proclamació de l’Estat català per part del president Companys derivava a la nostra ciutat en una revolta llibertària.  

Aquest mes es compleixen 90 anys d’un episodi històric que la premsa de l’època va qualificar de malson. Els Fets d’Octubre, el moviment revolucionari que va tenir lloc l’any 1934 durant la Segona República i la proclamació el dia 6 de l’Estat català per part del president de la Generalitat Lluís Companys, van derivar a la nostra ciutat en una revolta anarquista sufocada dos dies després per l’exèrcit.

Tal com recullen historiadors locals com Joan Garriga, Diego Sola i Carles Font, aquell va ser un episodi singular en què la CNT-FAI de la comarca va prendre el control de la capital, primer, aïllant la caserna de la Guàrdia Civil (aleshores situada al c. Conestable de Portugal) i després, prenent possessió de l’Ajuntament, en aquell moment encapçalat per l’alcalde Esteve Camillo, del partit  Acció Catalana.

Després de vint-i-quatre hores de domini dels revolucionaris, l’exèrcit estatal aconseguia el dia 8 sufocar la insurrecció. Dues hores de bombardejos amb canons a la Porxada (aleshores pl. de la República) i de tirotejos arreu de la ciutat, van deixar el balanç d’un mort, deu o dotze ferits –tal com recollia La Gralla el dia 10 d’octubre- i un edifici consistorial molt malmès, tant a la façana com a l’interior. Els militars van prendre el control de la ciutat, de la premsa local i les comunicacions, i van decretar el toc de queda.

Consulteu aquí [3] tota la documentació disponible a l'Arxiu sobre els Fets d'Octubre de l'any 1934