Visita teatralitzada. Històries de Gavà que mai ningú no t'ha explicat. Dimecres 24 a les 21 hores

L'Arxiu Municipal de Gavà  organitza un itinerari nocturn per conèixer millor Gavà. Durant una hora i mitja el Joan, masover dels Lluch, acompanyarà els visitants en un recorregut per la ciutat per recordar les històries i anècdotes que hi ha darrere de cada edifici i de cada espai. Curiositats, anècdotes, xafarderies... que no formen part de la Història en majúscules però que han contribuït a fer de Gavà la ciutat que és ara.

És per aquesta raó que el Joan,  que d’històries i historietes en sap un munt,  ens explicarà totes aquelles històries de Gavà que mai no us han explicat. Per exemple, sabíeu que a inicis del segle XIX al carrer del Centre hi havia un “bar de camareres”? Recordarem també les històries de fantasmes de la Torre Lluc i la vida quotidiana del Gavà dels nostres avantpassats. Un poble sense aigua corrent, sense clavegueres, amb carrers sense asfaltar... on hi havia freqüents brots de tifus i on el paludisme va ser endèmic fins a inicis del segle XX.

El dia de la trobada serà el proper dimecres 24 de juliol, a les 9 del vespre, a la porta principal de la Torre Lluc. Cal fer reserva prèvia trucant al 93 263 96 10 perquè les places són limitades. El preu per persona és d’1,85 €.

1 comentari

Membre inactiu

Si hi voleu afegir una anècdota sucosa, jo vaig ser el fantasma de la Torre Lluch.

Als primers anys vuitanta, jo anava a col·laborar amb el Museu als vespres, quan sortia de treballar al despatx del pare. Als matins anava a la Facultat. En aquella època, la part de davant de la Torre LLuch, al primer pis, l'ocupava la ràdio municipal, mentre que als despatxos del museu s'hi entrava per darrera. Els de la ràdio sentien al vespre sorolls, descàrregues del vàter i veien encendre's i apagar-se llums, i mai no van pensar que hi podia haver algú treballant. Van començar a escampar el bulo del fanstama de la Torre Lluch, i fins i tot l'ajuntament va obligar el personal del museru a deixar passar un mèdium que hi va fer una comèdia fenomenal.

Noi hi va haver manera que em creguessin quan deia que era jo. Tampoc no es volien creure que "m'atrevia" a anar-hi sol a la nit...

Així que no només sóc fantasma de natural, sinó que a més he estat fantasma de casalot...