1- ÀREA D'IDENTIFICACIÓ

1.1. Codi de referència

08198.101.00.00.00.00.

1.2. Nivell de descripció

Fons

1.3. Títol

Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor

1.4.1. Data inici

1815

1.4.2. Data final

2016

1.4.3. Comentari a data

-

1.5. Resum de tipus de volums i suports

311  m.

6135 unitats de descripció

Paper, magnètic i òptic

2- ÀREA DE CONTEXT

2.1. Nom del productor

Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor

2.2. Història del productor

L’ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor és la corporació pública que governa i administra els interessos del municipi de Sant Antoni de Vilamajor. Aquest municipi (comarca de Vallès Oriental), derivat de la corresponent jurisdicció territorial  d'Antic Règim va concretar el seu funcionament dins l'estat modern en les primeres dècades del segle XIX. L'entitat no ha tingut modificacions significatives.

2.3. Història arxivística

La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual.. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona des del 13 d’abril de 1999 fins al 28 de juny de 1999. El 22 de desembre del 2004 l’ajuntament s’adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.

2.4. Dades d'ingrés

El fons és conservat per la institució productora

3- ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA

3.1. Abast i contingut

El fons està format pel conjunt de documents, de qualsevol tipologia o suport, produït orgànicament i/o reunit i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats i funcions

3.2. Avaluació, tria i eliminació

Tots els documents del fons són de titularitat pública i, per tant, estan sotmesos a al normativa d'avaluació, sobre la base de la qual se'n determina la conservació, per raó del valor cultural, informatiu o jurídic, o bé l’eliminació.

3.3. Increments

El fons s'anirà incrementant amb noves transferències segons el calendari regulat pel Reglament d'arxiu.

3.4. Sistema d'organització

El fons està organitzat segons el quadre de classificació municipal desenvolupat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

4- ÀREA DE CONDICIONS D'ACCÉS i ÚS

4.1. Condicions d'accés

La documentació és de lliure accés, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent

4.2. Condicions de reproducció

La documentació és reproduïble, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent

4.5. Instruments de descripció

Per al fons transferit a l’arxiu i automatitzat amb el programa GIAM:

• quadre de classificació [9]
• inventari-catàleg [10]

5- DOCUMENTACIÓ RELACIONADA

5.1. Documentació relacionada

Els fons del Jutjat de Pau completa l’acció de l’administració de justícia al municipi.

6- ÀREA DE NOTES

6.1. Notes

-

7- ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ

7.1. Autoria i dates

Data de creació: 2011/02/24

Autoria: Josep Conejo Muntada

7.1.2. Data de descripció

Data última revisió: 2016/12/12

7.3.1. Regles i convencions

Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxiu i Associació d’Arxivers de Catalunya, Barcelona;  2006.

1- ÀREA D'IDENTIFICACIÓ

1.1. Codi de referència

08198.201.00.00.00.00.

1.2. Nivell de descripció

Fons

1.3. Títol

Jutjat de Pau de Sant Antoni de Vilamajor

1.4.1. Data inici

1836

1.4.2. Data final

1999

1.4.3. Comentari a data

-

1.5. Resum de tipus de volums i suports

5.85  m.

91  unitats de descripció

Paper

2- ÀREA DE CONTEXT

2.1. Nom del productor

Jutjat de Sant Antoni de Vilamajor

2.2. Història del productor

El Reial Decret de 26 de setembre de 1835, establia que els alcaldes i els tinents d’alcalde havien d’exercir l’ofici de jutges de pau o de conciliadors. El Reial Decret del 22 d’octubre de 1855  crea i organitza els jutjats de pau i  disposa que hi haguessin jutges de pau i suplents a tots els municipis amb ajuntament. Amb la Llei del Registre Civil del 1870, aquesta matèria passava a ser competència d’aquests òrgans judicials.

Segons la llei orgànica 6/1985, haurà un jutjat de pau en les poblacions on no hi ha un jutjat de primera instància. Aquest organisme té funcions bàsiques en diversos processos especificats per la Llei, tant en matèria civils (en qüestions de poca importància o de poca quantitat) com  en matèria penals (en afers menors o faltes com per exemple, les amenaces lleus, del deslluïment de béns immobles de domini públic o de la pertorbació lleu de l’ordre públic) , i en la gestió del Registre Civil.

El càrrec de jutge és honorífic i obligatori per dos anys.  En un principi eren  pels regents de les audiències, i juraven el càrrec davant l’Ajuntament. Actualment,  el  jutge de pau és elegit pel Ple de l’Ajuntament, i nomenats pel Govern del Tribunal Suprem de Justícia. Aquesta figura no requereix una formació específica en dret.

2.3. Història arxivística

La documentació del fons del Jutjat de Pau ha estat guardada conjuntament amb el fons municipal a les dependencies de l’ajuntament, sense una separació clara entre els dos fons, exceptuant els llibres del registre Civil que s’han conservat a les oficines del Jutjat.

No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona des del 18 d’octubre del 2000 fins el 22 de desembre del 2000 on es va identificar i separar la documentació del fons del jutjat de pau del fons municipal.  Amb l’adhesió de l’ajuntament el 23 de juliol de 2004 al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, s’ha començat a descriure el fons.

2.4. Dades d'ingrés

No hi ha dades d’ingrés clares ja que la documentació dels fons es trobava barrejada amb la documentació del fons de l’ajuntament. La documentació més recent està custodiada pel mateix  Jutjat de Pau a la seu de l’ajuntament.

3- ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA

3.1. Abast i contingut

El fons està format pel conjunt de documents, de qualsevol tipologia o suport, produït orgànicament i/o reunit i utilitzat pel Jutjat de Pau en l'exercici de les seves activitats i funcions.

El fons té les següents seccions: matèria civil. matèria penal, matèria governativa, administració interna, i Registre Civil.

3.2. Avaluació, tria i eliminació

Tots els documents del fons són de titularitat pública i, per tant, estan sotmesos a al normativa d'avaluació, sobre la base de la qual se'n determina la conservació, per raó del valor cultural, informatiu o jurídic, o bé l’eliminació.

3.3. Increments

No està definit ni el procediment ni el calendari de transferència des del Jutjat de Pau al Servei d’Arxiu Municipal.

3.4. Sistema d'organització

El fons està organitzat segons el quadre de classificació  [11] publicat pel Servei d’arxius al 1999 i desenvolupat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

4- ÀREA DE CONDICIONS D'ACCÉS i ÚS

4.1. Condicions d'accés

La documentació és de lliure accés, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent

4.2. Condicions de reproducció

La documentació és reproduïble sempre i quan el seu estat de conservació així ho permeti, i segons els procediments organitzativament establerts. No és poden reproduir  les sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent

4.5. Instruments de descripció

Per al fons transferit a l’arxiu i automatitzat amb el programa GIAM:

• quadre de classificació [12]
• inventari-catàleg [13]

5- DOCUMENTACIÓ RELACIONADA

5.1. Documentació relacionada

Aquest fons està relacionat amb la documentació municipal ja que ajuda a  contextualitzar l’acció del Jutjat de Pau. Durant la primera meitat del segle XIX existeix una certa coincidència entre les figures del jutge municipal i l’alcalde i les seves respectives funcions, el que comporta certa confusió entre la documentació que genera el jutge i l’alcalde.

Especial relació hi ha entre la documentació del padró d’habitants i el registre civil, ja que aquest últim ha de facilitar informació dels naixements i de les defuncions succeïdes al municipi per tal de reflectir-les en el padró municipal d’habitants.

6- ÀREA DE NOTES

6.1. Notes

LLUÏSA RODRÍGUEZ, XAVIER GAYÁN FÉLEZ. L’accés als fons judicials: fers i reflexions. Revista jurídica de Catalunya,Vol. 97, Nº 4, 1998

MANUAL DELS JUTJATS DE PAU DE CATALUNYA. Departament de Justícia. Barcelona, 2003

7- ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ

7.1. Autoria i dates

Data de creació: 2014/03/24

Autoria: Josep Conejo Muntada

7.1.2. Data de descripció

Data última revisió: 2015/05/15

7.3.1. Regles i convencions

SERVEI D’ARXIUS. GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Cultura. Norma per a l’elaboració del quadre  de classificació dels fons dels jutjats municipals, de pau, comarcals i de districte. Barcelona, 1999.

Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxiu i Associació d’Arxivers de Catalunya, Barcelona;  2006.

1- ÀREA D'IDENTIFICACIÓ

1.1. Codi de referència

08198.304.00.00.00.00

1.2. Nivell de descripció

Fons

1.3. Títol

FONS DE LA CASA PERPUNTER (família Perpunter i família Llança) DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR

1.4.1. Data inici

1327

1.4.2. Data final

1896

1.4.3. Comentari a data

Predomina 1640-1825

1.5. Resum de tipus de volums i suports

1.66 m.

Paper i pergamí

2- ÀREA DE CONTEXT

2.1. Nom del productor

La família Perpunter i els seus hereus Llança (els membres de la família Perpunter entre 1559 i mitjans del s. XVIII. Els hereus Llança a partir de llavors fins a finals del s. XIX)

2.2. Història del productor

Perpunter era la persona que feia perpunts o en venia, és a dir que feia peces de vestir encaixades i repuntajades amb que es cobria el cos. Malgrat aquesta definició, la familia Perpunter en el seu origen eren ferrers al terme de Santa Maria de Palautordera.

Jaume Perpunter és el membre de la família que s’estableix a Vilamajor al voltant de 1559, i que inicia la construcció de la casa familiar durant aquesta època. Durant el segle XVII i XVIII la família adquireix patrimoni a Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera.

Així mateix, els diferents membres de la família exerceixen els càrrecs de  Tauler de General i de la Bolla de Vilamajor, d’arrendadors de els carnisseries de Cardedeu i Vilamajor

2.3. Història arxivística

El fons neix a partir de la construcció de la casa Perpunter, entre el 1559 i el 1572 a  Vilanova de Vilamajor. El propietari, Jaume Perpunter, aportà d'una banda els documents dels seus avantpassats que li atorgaven drets, i a continuació, s’afegeixen els drets  de les propietats que adquireix la família  al terme de Vilamajor.

La primera actuació arxivística la realitza Miquel Perpunter que porta un dietari de totes les activitats jurídiques de la família. El seu fill Pere Miquel Perpunter ordena i classifica la documentació referent a la constitució i a l’administració del patrimoni familiar, assignant un número a cada document i anotant-lo al llibre mestre. Aquests llibre fou la base de l’administració del patrimoni fins a 1825 amb la mort de Bonaventura de Llança i Perpunter.

Durant el tercer quart del segle XVIII, Josep de Llança i Derrocada, relliga totes les escriptures numerades i forma llibres per famílies. Aquests llibres estan enquadernats amb les cobertes de pergamí. D’aquests llibres, s’han conservat integres ben pocs, ja que s’han anat fent malbé o s’han anat disgregant per les redistribucions que han patit el patrimoni de la família.

L’any 1825, amb la mort de Bonaventura de Llança i Perpunter es disgrega definitivament el fons, quedant únicament a casa el que està relacionat amb el patrimoni dels hereus masculins de la línia continuada per Josep de Llança i Ferrer del Puig.  A partir d’aquesta data, el fons es redueix considerablement.

No es fins a l’any 1984 que aquest fons la Sra. Vicenta Alemany i Ribes, propietària del fons, fa entrega a l’Ajuntament de la documentació. A l’any 2002, l’arxiver Sr. Joan Soler fa classificació i ordenació del fons seguint les normes ISAD(G), acabant el 25 d’octubre de 2002.

A l’any 2012 s’adapta la descripció feta pel Joan Soler al programa informàtic GIAM del Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

2.4. Dades d'ingrés

Donació de la Sra. Vicenta Alemany i Ribes a l'any 1984.

3- ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA

3.1. Abast i contingut

Una part molt significativa del fons, aproximadament el 80% està formada per les actes de constitució i administració del patrimoni. Als termes de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera, i la relació amb els masos del voltant.

Una altre important grup de documentació reflecteix els càrrecs de Tauler de General i de la Bolla de Vilamajor, d’arrendadors de els carnisseries de Cardedeu i Vilamajor que els membres de la família havien desenvolupat.

També hi ha llibres impresos de la biblioteca particular dels propietaris de la casa, especialment significatiu és Notícies històriques de Vilamajor , una història mecanoscrita del poble de Sant Antoni de Vilamajor realitzada pel Sr. Tomàs Balvey, propietari de la farmàcia Balvey de Cardedeu que donarà lloc a l’actual Museu Balvey de Cardedeu.

3.2. Avaluació, tria i eliminació

No es contempla la possibilitat per tractar-se de documentació història.

3.3. Increments

No es contempla la possibilitat d'increments ja que es tracta d’un fons tancat. Els documents que es disgregaren del fons han passat a formar part d'altres fons.

3.4. Sistema d'organització

El fons està organitzat segons el quadre de classificació [14]  elaborat al 2002.

4- ÀREA DE CONDICIONS D'ACCÉS i ÚS

4.1. Condicions d'accés

Accés públic

4.2. Condicions de reproducció

La documentació és reproduïble sempre i quan el seu estat de conservació així ho permeti, i segons els procediments organitzativament establerts.

4.5. Instruments de descripció

Inventari del fons de la Casa Perpunter de Sant Antoni de Vilamajor, 1327-1896, realizat per Joan Soler, 27 d'octubre de 2002.

5- DOCUMENTACIÓ RELACIONADA

5.1. Documentació relacionada

6- ÀREA DE NOTES

6.1. Notes

-

7- ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ

7.1. Autoria i dates

Data de creació: 2012/02/22

Autoria: Josep Conejo Muntada

7.1.2. Data de descripció

Data última revisió: 2014/06/04

7.3.1. Regles i convencions

Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxiu i Associació d’Arxivers de Catalunya, Barcelona;  2006.

1- ÀREA D'IDENTIFICACIÓ

1.1. Codi de referència

08198.310.00.00.00.00.

1.2. Nivell de descripció

Fons

1.3. Títol

Associació de Propietaris “Les Pungoles”

1.4.1. Data inici

1973

1.4.2. Data final

2006

1.4.3. Comentari a data

-

1.5. Resum de tipus de volums i suports

1,2  m.

47  unitats de descripció

Paper i òptic

2- ÀREA DE CONTEXT

2.1. Nom del productor

Associació de Propietaris “Les Pungoles”

2.2. Història del productor

L’Associació de Propietaris de “Les Pungoles” es funda a l’any 1973 amb la finalitat de ser la portaveu i l’enllaç dels propietaris de la urbanització “Les Pungoles” entre ells mateixos, amb els organismes i autoritats oficials i amb l’Entitat urbanística de Conservació de “Les Pungoles”.

Així mateix, l’Associació organitza actes culturals, competicions esportives, festes i d’altres activitats anàlogues entre els socis. També conserva els espais comuns dels socis i té cura de destinar-los a l’ús que els socis hagin determinat.

2.3. Història arxivística

La documentació del fons s’instal·là a l’Arxiu Municipal en el moment del seu ingrés.

El tractament arxivístic del fons es realitza durant el mes de setembre de 2017 dins del marc del Programa de Manteniment de   la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, del qual l’ajuntament està adherit des del 23 de juliol de 2004.

2.4. Dades d'ingrés

No hi ha dades sobre l’ingrés de la documentació dels fons

3- ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA

3.1. Abast i contingut

El fons està format pel conjunt de documents, de qualsevol tipologia o suport, produït orgànicament i/o reunit i utilitzat per l’Associació de propietaris en l'exercici de les seves activitats i funcions.

El fons té les següents seccions: òrgans de govern, administració, regim comptable i patrimonial i activitats de l’Associació.

3.2. Avaluació, tria i eliminació

No es contempla la possibilitat de fer avaluació i tria

3.3. Increments

No es contempla la possibilitat de nous increments de documentació

3.4. Sistema d'organització

El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

4- ÀREA DE CONDICIONS D'ACCÉS i ÚS

4.1. Condicions d'accés

La documentació és de lliure accés, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent

4.2. Condicions de reproducció

La documentació és reproduïble sempre i quan el seu estat de conservació així ho permeti, i segons els procediments organitzativament establerts. No és poden reproduir  les sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent

4.5. Instruments de descripció

Per al fons transferit a l’arxiu i automatitzat amb el programa GIAM:

• quadre de classificació [15]
• inventari-catàleg [16]

5- DOCUMENTACIÓ RELACIONADA

5.1. Documentació relacionada

Aquest fons està relacionat amb el documentació de la secció d’urbanisme i de cultura del fons municipal

6- ÀREA DE NOTES

6.1. Notes

7- ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ

7.1. Autoria i dates

Data de creació: 2017/09/14

Autoria: Josep Conejo Muntada

7.1.2. Data de descripció

Data última revisió: 2017/09/14

7.3.1. Regles i convencions

Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxiu i Associació d’Arxivers de Catalunya, Barcelona;  2006.