1- ÀREA D'IDENTIFICACIÓ

1.1. Codi de referència

08258.307.00.00.00.00.

1.2. Nivell de descripció

Fons

1.3. Títol

HEMALOSA

1.4.1. Data inici

1932

1.4.2. Data final

2018

1.4.3. Comentari a data

-

1.5. Resum de tipus de volums i suports

344  unitats de descripció (5,90 m.). Paper

2- ÀREA DE CONTEXT

2.1. Nom del productor

Herederos de Manuel López S.A. (HEMALOSA)

2.2. Història del productor

Herederos de Manuel López S.A. (HEMALOSA) és el nom que va adoptar, en morir el seu fundador, la fàbrica tèxtil creada el 1924 a Oló per Manuel López Antolí. Aquest havia nascut a Carme (Barcelona), el 19 d’agost de 1889, fill d’un mestre d’escola i estava casat amb Eulàlia Roger Gallés, de Castellterçol. La fàbrica va esdevenir aviat la font principal d’ocupació al municipi on el 1936 hi treballaven ja 166 persones. En morir el fundador a Barcelona el 21 de febrer de 1940 sense fills l’empresa va passar al matrimoni format per la seva neboda Carme Vidal López (Barcelona 24 març 1915- 22 febrer 2007)  i el seu cunyat Joan Maria Roger Gallés (Castellterçol 13 abril 1912- Barcelona 21 febrer 1982), que arribaria a ser procurador a Corts (1971-1975),  i tinent d’alcalde de Barcelona. Aquests ja residien a Oló el 1935 quan el fundador ja havia quedat vidu i hi consten fins l’any 1940. La família va actuar a Oló com si es tractés d’una colònia fabril construint pisos per als treballadors, un centre recreatiu i finançant la construcció de l’església nova del poble entre d’altres coses.

A banda de la fàbrica d’Oló, a més, Manuel López i els seus hereus van acabar tenint també diverses fàbriques a Valladolid. La principal fou Textil Castilla S. A. (TECASA), que el 1961 absorbir Textil Pisuerga S.A (TEPISA) i Hilanderia Moderna S.A. (HILMOSA), i que junt amb Industrial de Fibras Aplicadas (IFASA) acaba sent absorbida el 1969 per HEMALOSA.

El fundador, Manuel López, té un carrer dedicat a Valladolid i una avinguda a Oló, on també hi ha un carrer dedicat a la seva successora Carme Vidal López.

L’empresa tenia seu a Barcelona i a Madrid, i el 1978 i dins el context de crisi del tèxtil l’empresa va fer suspensió de pagaments, si bé la fàbrica d’Oló va seguir funcionant fins a mitjans dels anys 1990. Actualment l’antiga fàbrica creada el 1924 és un Espai Polivalent amb un Ecomuseu amb informació sobre la història del poble d'Oló, una exposició dedicada al tèxtil i el seu pes històric a Oló amb dos telers antics restaurats, informació turística sobre el poble i la comarca i també informació sobre els altres llocs que formen part de l'Ecomuseu del Moianès

2.3. Història arxivística

La documentació havia passat a l’ajuntament en algun moment posterior al cessament d’activitats de l’empresa i va quedar abandonat a l’antic ajuntament quan les dependències municipals es van traslladar al nou edifici.

La documentació no havia estat objecte de cap intervenció arxivística. Algunes parts conservaven l’organització en què havia quedat quan la documentació estava en oficines de gestió i altra part havia perdut tot ordre intuïble.

2.4. Dades d'ingrés

A finals del 2018 la documentació es va recuperar i es va integrar a l’arxiu municipal.

3- ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA

3.1. Abast i contingut

inclou tant documentació referent a la fàbrica d’Oló com també una part molt rellevant de documentació referent a les fàbriques de Valladolid i també la documentació de gestió de tot el grup industrial. Inclou documentació referent a la gestió patrimonial (terrenys, fàbriques, infraestructures, maquinària), gestió productiva, laboral, i tota la complexa gestió financera i creditícia sobretot pel període final.

3.2. Avaluació, tria i eliminació

Es considera de conservació permanent pel seu interès històric per bé que pot contenir documents susceptibles de ser eliminats per redundància, irrellevància o en aplicació de la legislació vigent especialment en l’àmbit de la protecció de dades de caràcter personal.

3.3. Increments

--

3.4. Sistema d'organització

El fons s’ha organitzat provisionalment amb una classificació utilitària en funció de les diferents empreses.

4- ÀREA DE CONDICIONS D'ACCÉS i ÚS

4.1. Condicions d'accés

La documentació és de lliure accés, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent

4.2. Condicions de reproducció

La documentació és reproduïble, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent

4.5. Instruments de descripció

Per al fons transferit a l’arxiu, inventari-catàleg automatitzat amb el programa GIAM.

• Quadre de classificació [10]
• Inventari [11]

5- DOCUMENTACIÓ RELACIONADA

5.1. Documentació relacionada

Els fons de l’Ajuntament aporta dades complementàries sobre el funcionament de l’empresa, obres, o persones que segons el padró hi estaven vinculades.

6- ÀREA DE NOTES

6.1. Notes

-

7- ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ

7.1. Autoria i dates

Data de creació: 2020/02/21

Autoria: Rafel Ginebra i Molins

7.1.2. Data de descripció

2020/02/21

7.3.1. Regles i convencions

Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxiu i Associació d’Arxivers de Catalunya, Barcelona;  2006.

Reglament el Servei d’Arxiu Municipal, aprovat pel Ple de l’Ajuntament el 30 d’octubre de 2010

1- ÀREA D'IDENTIFICACIÓ

1.1. Codi de referència

08258.201.00.00.00.00.

1.2. Nivell de descripció

Fons

1.3. Títol

Jutjat de Pau de Santa Maria d’Oló

1.4.1. Data inici

1863

1.4.2. Data final

1993

1.4.3. Comentari a data

-

1.5. Resum de tipus de volums i suports

0,35 m.

22 unitats de descripció

Paper

2- ÀREA DE CONTEXT

2.1. Nom del productor

Jutjat de Pau de Santa Maria d’Oló

2.2. Història del productor

El Reial Decret de 26 de setembre de 1835, estableix que els alcaldes i els tinents d’alcalde han d’exercir l’ofici de jutges de pau o de conciliadors. El Reial Decret del 22 d’octubre de 1855  crea i organitza els jutjats de pau i  disposa que hi hagin jutges de pau i suplents a tots els municipis amb ajuntament. Amb la Llei del Registre Civil del 1870, aquesta matèria passava a ser competència d’aquests òrgans judicials.

Segons la llei orgànica 6/1985 hi ha d’haver un jutjat de pau en les poblacions on no hi ha jutjat de primera instància. Aquest organisme té funcions bàsiques en diversos processos especificats per la Llei, tant en matèria civils (en qüestions de poca importància o de poca quantitat) com  en matèria penals (en afers menors o faltes com per exemple, les amenaces lleus, del deslluïment de béns immobles de domini públic o de la pertorbació lleu de l’ordre públic) , i en la gestió del Registre Civil.

En un principi els jutges de pau eren elegits pels regents de les audiències, i juraven el càrrec davant l’Ajuntament. Actualment,  el  jutge de pau és elegit pel Ple de l’Ajuntament, i nomenat pel Govern del Tribunal Suprem de Justícia. Aquesta figura no requereix una formació específica en dret.

2.3. Història arxivística

La documentació del fons del Jutjat de Pau ha estat guardada conjuntament amb el fons municipal a les dependències de l’ajuntament, sense una separació clara entre els dos fons, exceptuant els llibres del registre Civil que s’han conservat a les oficines del Jutjat.

No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona el 1997-1998 on es va identificar i separar la documentació del fons del jutjat de pau del fons municipal. Posteriorment, un cop incorporat l’ajuntament el 2008 al Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals (Diputació de Barcelona), s’ha portat a terme la descripció del fons.

2.4. Dades d'ingrés

No hi ha dades d’ingrés clares ja que la documentació dels fons es trobava barrejada amb la documentació del fons de l’ajuntament. La documentació més recent està custodiada pel mateix  Jutjat de Pau a la seu de l’ajuntament.

3- ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA

3.1. Abast i contingut

El fons està format pel conjunt de documents, de qualsevol tipologia o suport, produït orgànicament i/o reunit i utilitzat pel Jutjat de Pau en l'exercici de les seves activitats i funcions.

El fons té les següents seccions: matèria civil. matèria penal, matèria governativa, administració interna, i Registre Civil.

3.2. Avaluació, tria i eliminació

Tots els documents del fons són de titularitat pública i, per tant, estan sotmesos a al normativa d'avaluació, sobre la base de la qual se'n determina la conservació, per raó del valor cultural, informatiu o jurídic, o bé l’eliminació.

3.3. Increments

No està definit  ni el procediment ni el calendari de transferència des del Jutjat de Pau al Servei d’Arxiu Municipal.

3.4. Sistema d'organització

El fons està organitzat segons el quadre de classificació [12]  publicat pel Servei d’arxius al 1999 i desenvolupat  per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

4- ÀREA DE CONDICIONS D'ACCÉS i ÚS

4.1. Condicions d'accés

La documentació és de lliure accés, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent

4.2. Condicions de reproducció

La documentació és reproduïble sempre i quan el seu estat de conservació així ho permeti, i segons els procediments organitzativament establerts. No és poden reproduir  les sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent

4.5. Instruments de descripció

Per al fons transferit a l’arxiu i automatitzat amb el programa GIAM:

• quadre de classificació [13]
• inventari-catàleg [14]

5- DOCUMENTACIÓ RELACIONADA

5.1. Documentació relacionada

Aquest fons està relacionat amb la documentació municipal ja que ajuda a  contextualitzar l’acció del Jutjat de Pau. Durant la primera meitat del segle XIX existeix una certa coincidència entre les figures del jutge municipal i l’alcalde i les seves respectives funcions, el que comporta certa confusió entre la documentació que genera el jutge i l’alcalde.

Especial relació hi ha entre la documentació del padró d’habitants i el registre civil, ja que aquest últim ha de facilitar informació dels naixements i de les defuncions succeïdes al municipi per tal de reflectir-les en el padró municipal d’habitants.

6- ÀREA DE NOTES

6.1. Notes

7- ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ

7.1. Autoria i dates

Autoria: Rafel Ginebra i Molins

Data de creació: 2014/06/02

7.1.2. Data de descripció

Data última revisió: 2014/06/02

7.3.1. Regles i convencions

SERVEI D’ARXIUS. GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Cultura. Norma per a l’elaboració del quadre  de classificació dels fons dels jutjats municipals, de pau, comarcals i de districte. Barcelona, 1999.

Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxiu i Associació d’Arxivers de Catalunya, Barcelona;  2006.

1- ÀREA D'IDENTIFICACIÓ

1.1. Codi de referència

08258.101.00.00.00.00.

1.2. Nivell de descripció

Fons

1.3. Títol

Ajuntament de Santa Maria d’Oló

1.4.1. Data inici

1832

1.4.2. Data final

2020

1.4.3. Comentari a data

-

1.5. Resum de tipus de volums i suports

100,32 m

7.218 unitats de descripció

Paper, magnètic i òptic

2- ÀREA DE CONTEXT

2.1. Nom del productor

Ajuntament de Santa Maria d’Oló

2.2. Història del productor

L'ajuntament de Santa Maria d’Oló és la corporació pública que governa i administra els interessos del municipi de Santa Maria d’Oló. Aquest municipi (comarca del Bages), derivat de la corresponent jurisdicció territorial  d'Antic Règim, originada a partir dels termes dels castells d’Oló i Aguiló, va concretar el seu funcionament com a municipi dins l'estat modern en les primeres dècades del segle XIX i entorn 1847 s’hi va incorporar la quadra de Solà i Sant Esteve de Clapers.

2.3. Història arxivística

La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació actual. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona que va tenir lloc entre juny de 1997 i febrer de 1998. El novembre de 2008 l’ajuntament s’adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.

2.4. Dades d'ingrés

El fons és conservat per la institució productora

3- ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA

3.1. Abast i contingut

El fons està format pel conjunt de documents, de qualsevol tipologia o suport, produït orgànicament i/o reunit i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats i funcions

3.2. Avaluació, tria i eliminació

Tots els documents del fons són de titularitat pública i, per tant, estan sotmesos a al normativa d'avaluació, sobre la base de la qual se'n determina la conservació, per raó del valor cultural, informatiu o jurídic, o bé l’eliminació.

3.3. Increments

El fons s'anirà incrementant amb noves transferències segons el calendari regulat pel Reglament d'arxiu.

3.4. Sistema d'organització

El fons està organitzat segons el quadre de classificació municipal desenvolupat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

4- ÀREA DE CONDICIONS D'ACCÉS i ÚS

4.1. Condicions d'accés

La documentació és de lliure accés, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent

4.2. Condicions de reproducció

La documentació és reproduïble, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent

4.5. Instruments de descripció

Per al fons transferit a l’arxiu i automatitzat amb el programa GIAM:

• quadre de classificació [15]
• inventari-catàleg [16]

5- DOCUMENTACIÓ RELACIONADA

5.1. Documentació relacionada

Els fons del Jutjat de Pau completa l’acció de l’administració de justícia al municipi.

6- ÀREA DE NOTES

6.1. Notes

-

7- ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ

7.1. Autoria i dates

Data de creació: 2014/05/12

Autoria: Rafel Ginebra i Molins

7.1.2. Data de descripció

Data de modificació: 2024/04/23

Autoria: Marc Garriga Santapau

7.3.1. Regles i convencions

Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxiu i Associació d’Arxivers de Catalunya, Barcelona;  2006.