Jutjat de pau de Marganell
1- ÀREA D'IDENTIFICACIÓ |
|
1.1. Codi de referència | 08242.201.00.00.00.00. |
1.2. Nivell de descripció | Fons |
1.3. Títol | Jutjat de Pau de Marganell |
1.4.1. Data inici | 1859 |
1.4.2. Data final | 2018 |
1.4.3. Comentari a data | - |
1.5. Resum de tipus de volums i suports | Paper |
2- ÀREA DE CONTEXT |
|
2.1. Nom del productor | Jutjat de Pau de Marganell |
2.2. Història del productor | El Reial Decret de 26 de setembre de 1835, establia que els alcaldes i els tinents d’alcalde havien d’exercir l’ofici de jutges de pau o de conciliadors. El Reial Decret del 22 d’octubre de 1855 crea i organitza els jutjats de pau i disposa que hi haguessin jutges de pau i suplents a tots els municipis amb ajuntament. Amb la Llei del Registre Civil del 1870, aquesta matèria passava a ser competència d’aquests òrgans judicials. Segons la llei orgànica 6/1985, haurà un jutjat de pau en les poblacions on no hi ha un jutjat de primera instància. Aquest organisme té funcions bàsiques en diversos processos especificats per la Llei, tant en matèria civils (en qüestions de poca importància o de poca quantitat) com en matèria penals (en afers menors o faltes com per exemple, les amenaces lleus, del deslluïment de béns immobles de domini públic o de la pertorbació lleu de l’ordre públic) , i en la gestió del Registre Civil. El càrrec de jutge és honorífic i obligatori per dos anys. En un principi eren pels regents de les audiències, i juraven el càrrec davant l’Ajuntament. Actualment, el jutge de pau és elegit pel Ple de l’Ajuntament, i nomenats pel Govern del Tribunal Suprem de Justícia. Aquesta figura no requereix una formació específica en dret. |
2.3. Història arxivística | No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l’any 2001 on es va identificar i separar la documentació del fons del jutjat de pau del fons municipal. Amb l’adhesió de l’ajuntament el 2017 al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, s’ha començat a descriure el fons. |
2.4. Dades d'ingrés | No hi ha dades d’ingrés clares ja que la documentació dels fons es trobava barrejada amb la documentació del fons de l’ajuntament. La documentació més recent està custodiada pel mateix Jutjat de Pau a la seu de l’ajuntament. |
3- ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA |
|
3.1. Abast i contingut | El fons està format pel conjunt de documents, de qualsevol tipologia o suport, produït orgànicament i/o reunit i utilitzat pel Jutjat de Pau en l'exercici de les seves activitats i funcions. El fons té les següents seccions: matèria civil. matèria penal, matèria governativa, administració interna, i Registre Civil. |
3.2. Avaluació, tria i eliminació | Tots els documents del fons són de titularitat pública i, per tant, estan sotmesos a al normativa d'avaluació, sobre la base de la qual se'n determina la conservació, per raó del valor cultural, informatiu o jurídic, o bé l’eliminació. |
3.3. Increments | |
3.4. Sistema d'organització | El fons està organitzat segons el quadre de classificació publicat pel Servei d’arxius al 1999 i desenvolupat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona |
4- ÀREA DE CONDICIONS D'ACCÉS i ÚS |
|
4.1. Condicions d'accés | La documentació és de lliure accés, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent |
4.2. Condicions de reproducció | La documentació és reproduïble sempre i quan el seu estat de conservació així ho permeti, i segons els procediments organitzativament establerts. No és poden reproduir les sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent |
4.5. Instruments de descripció | Per al fons transferit a l’arxiu i automatitzat amb el programa GIAM: |
5- DOCUMENTACIÓ RELACIONADA |
|
5.1. Documentació relacionada | Aquest fons està relacionat amb la documentació municipal ja que ajuda a contextualitzar l’acció del Jutjat de Pau. Durant la primera meitat del segle XIX existeix una certa coincidència entre les figures del jutge municipal i l’alcalde i les seves respectives funcions, el que comporta certa confusió entre la documentació que genera el jutge i l’alcalde. Especial relació hi ha entre la documentació del padró d’habitants i el registre civil, ja que aquest últim ha de facilitar informació dels naixements i de les defuncions succeïdes al municipi per tal de reflectir-les en el padró municipal d’habitants. |
6- ÀREA DE NOTES |
|
6.1. Notes | LLUÏSA RODRÍGUEZ, XAVIER GAYÁN FÉLEZ. L’accés als fons judicials: fers i reflexions. Revista jurídica de Catalunya,Vol. 97, Nº 4, 1998 MANUAL DELS JUTJATS DE PAU DE CATALUNYA. Departament de Justícia. Barcelona, 2003 |
7- ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ | |
7.1. Autoria i dates | Data de creació: 2020/11/03 Autoria: Patrícia Álvarez Martínez |
7.1.2. Data de descripció | Data última revisió: 2020/11/03 |
7.3.1. Regles i convencions | SERVEI D’ARXIUS. GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Cultura. Norma per a l’elaboració del quadre de classificació dels fons dels jutjats municipals, de pau, comarcals i de districte. Barcelona, 1999. Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxiu i Associació d’Arxivers de Catalunya, Barcelona; 2006.
|
- 1077 lectures
