Fons Josep Masclans i Pascual

 

1- ÀREA D'IDENTIFICACIÓ

 

1.1. Codi de referència

08292.304.00.00.00.00.

1.2. Nivell de descripció

Fons

1.3. Títol

Josep Masclans i Pascual

1.4.1. Data inici

S. XIX

1.4.2. Data final

1992

1.4.3. Comentari a data

Dates de creació: [Final s. XIX] / 1962

Dates de formació de la col·lecció: Francesc Vilarrubí i

Guitart incorpora al fons documents dels anys 60, 1979 i

1992

1.5. Resum de tipus de volums i suports

0,505 m. (4 capses de 11,5 cm i 1 de 4,5 cm)

183 unitats documentals (paper i fotografies)

7 quadres emmarcats, amb fotografies (originals i còpies)

2- ÀREA DE CONTEXT

 

2.1. Nom del productor

Josep Masclans i Pascual

2.2. Història del productor

Josep Masclans i Pascual nasqué a Sants (Barcelona) el 1878 i morí a Barcelona el 1961. Va exercir de mestre de primer ensenyament entre 1902 i 1953. Casat amb la mestra Antònia Pascual i Marsans el 1908, tingueren 5 fills: 3 nenes i 2 nens.

Començà a treballar com a ajudant a la farmàcia d’un dels seus germans, Esteve.

Al 1902 obtingué el títol de mestre i exercí a les següents escoles:

1902 – 1904 Escola Nacional, Barcelona.

1904 – 1907 Escola Tolrà, Cabrils.

1904 – 1905 Escola Nacional, Cabrils.

1907 – 1910 Escola de la Societat Coral i de Mutu Auxili La

Estrella, Vilassar de Dalt.

1910 – 1915 Nuevo Colegio Politécnico, Vilassar de Dalt.

1915 – 1918 Acadèmia Àngel Guimerà, El Vendrell.

1918 – 1919 Sotsdirector del Liceo Escolar, Lleida.

1919 – 1919 Escola Nacional, Sant Martí d’Albars∗ (no hi

va exercir).

1919 – 1921 Director de l’Escola del Sindicat Agrícola,

Castellserà (Lleida).

1921 – 1941 Escola Nacional, Vallbona d’Anoia.

1941 – 1943 Escola Nacional, Nidáguila (Burgos)∗∗

1941 – 1945 Col·legi del Cor de Maria, Barcelona∗∗

1945 – 1953 Col·legi dels Germans Maristes de Sants,

Barcelona.

A la memòria, apareix escrit com «Sant Martí d’en Bas»

∗∗

Totes les dates són extretes directament de documents de Josep Masclans. Hem respectat les del període 1941 – 1945, tot i que se solapen.

4Aviat adquirí fama de bon mestre, motiu pel qual era requerit a molts dels diferents pobles i ciutats on va treballar durant tota la seva vida, a escoles nacionals i privades. A l’Escola Nacional de Nens de Vallbona d’Anoia va ser on més temps va exercir de mestre, un total de 19 anys. És on va poder posar en pràctica en major mesura tots els seus mètodes pedagògics, que van resultar un èxit, tenint encompte els bons resultats dels seus alumnes i la gran estima que tot el poble sentia per ell. Prova d’aquest fet és la relació que durant tota la seva vida va tenir amb els seus exalumnes d’aquesta localitat.

A més de les activitats docents, Josep Masclans es distingí per organitzar altres activitats extraescolars i culturals, per a nens i adults, com poden ser la creació de biblioteques, excursions, representacions de teatre, grups de cant iexercicis gimnàstics combinats amb música, entre d’altres. En acabar la Guerra Civil, fou sotmès a un expedient de depuració, motiu pel qual va ser desterrat a Nidáguila (Burgos) i, posteriorment, apartat per sempre de l’exercici de la professió a qualsevol Escola Nacional. La pena de presó a què va ser condemnat mai no es va executar. 

Després d’aquesta etapa, i a una edat avançada, Josep Masclans va tornar a Barcelona i treballà a dues escoles privades de la ciutat abans de jubilar-se definitivament el 1953.

També col·laborà amb institucions culturals, com l’Orfeó de Sants, del qual va ser membre fundador i membre honorífic.

Morí el 15 de desembre de 1961 a l’edat de 83 anys.

2.3. Història arxivística

Tot i que molts dels documents que composen el fons estan sense datar, es pot deduir que Josep Masclans i Pascual va redactar les seves memòries els últims anys de la seva vida, probablement a la dècada dels cinquanta, amb la intenció de deixar constància de la seva activitat professional. Un dels fills de Masclans va custodiar el fons des de la seva defunció fins al final de la dècada dels anys vuitanta o principi dels noranta. En aquesta data va entregar els documents, dins d’una caixa de cartró i sense cap ordre, a Francesc Vilarrubí i Guitart, un dels exalumnes de Vallbona d’Anoia.

Vilarrubí va realitzar una primera ordenació i descripció de la documentació rebuda. Els documents van ser inventariats, seguint un ordre cronològic, i instal·lats dintre de fundes de plàstic numerades a diverses carpetes d’anelles. Aquest volum va formar l’anomenat “Arxiu Històric del Mestre Josep Masclans i Pascual”, del qual es disposa d’un índex en paper.

El 1992, es va fer una exposició de tot el material a Vallbona d’Anoia. Per a l’ocasió, a més, es van muntar 7 quadres amb fotografies pertanyents al fons.

A partir d’aleshores, la documentació quedà dipositada al domicili particular de Francesc Vilarrubí a Vallbona d’Anoia. Alguns diumenges al matí s’obrien els baixos de la casa al públic, on estaven exposats els quadres i la documentació. Vilarrubí també portava a domicili alguns dels volums a altres 5 exalumnes amb mobilitat reduïda o estat de salut delicat que els volien consultar.

Anys després, el fons va ser dipositat a la seu del Col·lectiu Camí Ral, de Vallbona d’Anoia, a disposició de les persones interessades.

El 19 de maig del 2013, el fons va ser donat a l’Ajuntament de Vallbona d’Anoia per ser dipositat a l’Arxiu Municipal. Juntament amb el fons Masclans, Francesc Vilarrubí va donar quaderns i dibuixos seus i del seu germà, de l’èpocaen la qual eren alumnes de Josep Masclans. També inclou documentació professional seva i documentació relacionadaamb els actes d’homenatge al mestre Masclans. Tot i que no té relació directa amb el fons Masclans, s’ha mantingut junta perquè es tracta de la mateixa persona i del mateix acte de donació.

2.4. Dades d'ingrés

El fons és conservat per la institució productora

3- ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA

 

3.1. Abast i contingut

El fons conté documentació relativa a l’activitat professional de mestre de primer ensenyament de Josep Masclans i Pascual entre 1902 i 1953. També inclou una petita mostra de documents personals, des de final del s. XIX fins a pocs mesos després de la seva defunció, el 1961.

Gran part de la documentació està escrita a manera de memòria autobiogràfica, on es pot trobar una extensa relació de totes les escoles on va exercir de mestre, les seves impressions, les activitats que va realitzar i els motius que el portaven a canviar d’escola. També destaquen els escrits pedagògics, on es troba una exposició detallada dels mètodes d’ensenyament que feia servir, que en molts casos resultaven innovadors per a la seva època. Completa el fons la col·lecció de fotografies, que mostren imatges relacionades amb els temes de què tracten els textos, a més d’algunes fotografies de caràcter personal.

El fons Masclans està acompanyat de documentació que hi va afegir Francesc Vilarrubí i Guitart. En aquest cas, es troba una col·lecció de quaderns i treballs escolars seus i del seu germà, Pere Joan, dels anys en què eren alumnes de Josep Masclans. També s’afegeixen documents relacionats amb un homenatge pòstum al mestre, el 1979, una exposició del fons, el 1992, i una col·lecció de fotografies antigues de Vallbona d’Anoia.

El conjunt es tanca amb documentació professional de Francesc Vilarrubí i Guitart, dels anys setanta fins a principis del s. XXI. No té cap relació amb el fons Masclans, però va arribar a l’Arxiu en el mateix acte de donació i es prengué la decisió de mantenir-lo unit

3.2. Avaluació, tria i eliminació

Tota la documentació del fons Masclans és de conservació permanent, en ser un fons històric. No hi ha hagut cap actuació al respecte.

3.3. Increments

No es preveuen nous ingressos.

3.4. Sistema d'organització

Les unitats documentals han estat numerades de la 1 a la 183. De la 1 a la 150 segueix estrictament l’ordre que els va donar Francesc Vilarrubí i Guitart en el tractament que va fer, Les unitats documentals han estat numerades de la 1 a la 183. De la 1 a la 150 segueix estrictament l’ordre que els va donar Francesc Vilarrubí i Guitart en el tractament que va fer, 6 que és un ordre cronològic on alterna els documents escrits amb les fotografies que els il·lustren. S’ha cregut contenient mantenir aquesta numeració per poder reconstruir l’organització realitzada per Francesc Vilarrubí pel seu valor intrínsec, a banda de ser una organització clara i lògica.

En la present organització arxivística s’ha creat el quadre de classificació del fons, que diferencia el fons Masclans de la col·lecció afegida de Francesc Vilarrubí.

És un quadre basat en les tipologies documentals i els àmbits temàtics que s’hi troben. A grans trets, distingeix els documents personals, els escrits, els treballs de classe i les fotografies:

01. DOCUMENTS DEL MESTRE JOSEP MASCLANS I

PASCUAL

01.01. Documentació personal i oficial

01.01.01. Assumptes civils

01.01.02. Assumptes militars

01.01.03. Correspondència rebuda i enviada

01.01.04. Ensenyament

01.01.05. Expedient de depuració

01.02. Escrits

01.02.01. Escrits autobiogràfics

01.02.02. Escrits pedagògics

01.02.03. Publicacions i conferències

01.03. Activitat docent

01.03.01. Diaris de classe i altres treballs

01.03.02. Programes i cartells d’activitats extraescolars

01.03.03. Documents d’alumnes

01.03.03.01. Francesc Vilarrubí i Guitart

01.03.03.02. Pere Joan Vilarrubí i Guitart

01.04. Fotografies

01.04.01. Fotografies personals

01.04.02. Fotografies escolars i d’altres activitats

01.04.03. Fotografies antigues de Vallbona d’Anoia

02. COL·LECCIÓ DE FRANCESC VILARRUBÍ I GUITART

02.01. Fotografies antigues de Vallbona d’Anoia

02.02. Acte d’homenatge a Josep Masclans i Pascual,

1979

02.03. Exposició Arxiu Històric Josep Masclans i Pascual,

1992

02.04. Documentació professional de Francesc Vilarrubí i

Guitart

02.05. Llibres i llibretes escolars, anys 60

4- ÀREA DE CONDICIONS D'ACCÉS i ÚS

 

4.1. Condicions d'accés

Documentació de lliure accés.

Per a la reutilització de la documentació, serà necessària la

corresponent sol·licitud i autorització.

4.2. Condicions de reproducció

La reproducció dels documents i imatges afectades per la llei de propietat intel·lectual aniran precedides de la corresponent sol·licitud.

Per a la utilització dels documents accessibles en línia, vegeu-ne les condicions al respecte.

4.3. Llengües i escriptures dels documents

Gran part dels documents són escrits en català. Alguns documents són en castellà, especialment els documents i correspondència oficials. També hi ha la transcripció d’un alfabet de signes, que Josep Masclans i Pascual es va inventar per captar l’atenció dels seus alumnes.

La majoria són manuscrits. Es troben mecanoscrits en el cas

de correspondència o documents oficials.

Es pot comprovar l’evolució de la cal·ligrafia de Josep Masclans al llarg dels anys mitjançant la comparació de documents de diferents èpoques.

4.4.Característiques físiques i requeriments tècnics

Gran part de les fotografies estan començant a patir un despreniment de l’emulsió. A algunes d’elles, no s’observa la imatge amb claredat, ja que està desapareixent.

4.5. Instruments de descripció

Existeix un inventari a disposició de les persones interessades, creat al juny – juliol de 2104 per Cristina Rangel Ripoll, tècnica superior arxivera, sota la direcció d’Albert Taulé Tello, tècnic d’arxiu de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. També es disposa d’un quadre de classificació i l’inventari en suport electrònic, fet amb el programari de Gestió Integral d’Arxius Municipals (GIAM).

5- DOCUMENTACIÓ RELACIONADA

 

5.1.Existència i localització dels originals

Els originals es conserven a l’Arxiu Municipal de Vallbona

d’Anoia.

5.2. Existència i localització de reproduccions

D’alguns dels documents que es conserven d’aquest fons es

disposa de l’original i d’una o més còpies.

En un futur, es preveu la digitalització de pràcticament la

totalitat del fons Masclans. La còpia es conservarà al mateix

Arxiu Municipal i servirà com a còpia de seguretat i per

posar-la al servei de la consulta i difusió.

5.3. Documentació relacionada

A l’Arxiu Municipal de Vallbona d’Anoia es conserven

documents que parlen de l’activitat del mestre Josep

Masclans i Pascual.

5.4. Bibliografia

BORRÀS MARTÍ, Jaume; GUTIÉRREZ POCH, Miquel. La

Vallbona del Sr. Masclans: el mestre i el poble. Vallbona

d’Anoia: Ajuntament de Vallbona d’Anoia; Diputació de

Barcelona, 2013 ∗

GUTIÉRREZ FONOLLOSA, Maria. El meu mestre, Josep

Masclans Pascual (1878 – 1961). INS Molí de la Vila. Treball

Final de Batxillerat, 2012. Treball inèdit. N’existeix un

exemplar a l’Arxiu Municipal de Vallbona d’Anoia, que va

arribar amb la documentació de Francesc Vilarrubí i Guitart.

6- ÀREA DE NOTES

 

6.1. Notes

Algunes unitats documentals contenen uns números

correlatius, anotats amb llapis, que corresponen a capítols i

pàgines. No obstant, l’ordre final amb que s’organitzà l’Arxiu

difereix en alguns casos.

En substituir els arxivadors d’anelles d’origen per carpetes

de conservació permanent, s’ha reduït considerablement la

quantitat de metres que la documentació ocupava fins ara.

El fons Masclans ha servit de consulta per a un treball

acadèmic i per a un llibre i exposició amb motiu de l’acte de

donació, el 2013, citats a l’apartat «Bibliografia».

7- ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ

 

7.1. Autoria i dates

Descripció elaborada per Cristina Rangel Ripoll, tècnica

superior arxivera, sota la direcció d’Albert Taulé Tello, tècnic

d’arxiu de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de

Barcelona, dins del programa de suport a la Xarxa d’Arxius

Municipals, de la Diputació de Barcelona (juny – juliol 2014).

7.1.2. Data de descripció

2014/08/29

7.3.1. Regles i convencions

Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC),

Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura,

Subdirecció general d’Arxius / Associació d’Arxivers de

Catalunya, abril 2006.

En especificar les mesures dels documents, s’ha optat per

indicar mides estàndard, com DIN A4 o foli, encara que les

mides reals no són exactament aquestes, sinó que s’hi

aproximen.

Els noms propis de persones s’han catalanitzat.

 

1
Grups de treball:
Arxivers de manteniment